Ciències de la naturalesa 1 ESO

Educació per a la salut. Aquesta unitat ofereix una oportunitat per tractar l'astrologia i la relació històrica que manté amb la ciència i la religió.

L'astrologia és un conjunt de creences que sostenen que les posicions de determinats cossos celestes exerceixen influència o tenen una correlació amb els trets de la personalitat, els successos importants de les seves vides i, fins i tot, el destí de les persones.

L'astrologia, tal com la coneixem, va néixer a Babilònia fa més de 5.000 anys. Es tractava d'un conjunt de creences, barreja de religió i ciència. La part científica estudiava l'evolució dels astres al llarg del temps. La part religiosa intentava determinar relacions entre els esdeveniments còsmics i els successos terrenals. A mesura que la humanitat ha avançat en coneixement i ha entès millor la realitat, l'astrologia ha quedat relegada a una superstició, totalment separada de la ciència de l'astronomia.

Competència matemàtica. Utilització de destreses matemàtiques per a la comprensió de la naturalesa.

Les teories que intentaven explicar com era l'univers es basaven en observacions fetes a ull nu:

Teoria geocèntrica: la Terra està al centre de l'univers, i el Sol, la Lluna, els estels i els planetes giren al seu voltant.

Teoria heliocèntrica: el Sol està al centre de l'univers, i la Terra, els planetes i els estels giren al seu voltant.

Actualment sabem que cap de les dues teories és correcta. El Sol no és més que un petit estel que es troba en una de les moltes galàxies que hi ha a l'univers. I ni tan sols hi ha un lloc que es pugui considerar que és el centre de l'univers.

L'univers està format per galàxies, en les quals hi ha estels que poden tenir sistemes planetaris formats per planetes i satèl·lits.

El sistema solar és el sistema planetari de l'estel Sol i està format pel Sol, els planetes, els planets nans, els satèl·lits, i cossos petits com asteroides i cometes.